Com llegim les ments de les altres persones?

Exercici cognitiu realitzat per als infants a l’Avan Neurologia | Avan Neurologia
Cristina Hervàs
Psicòloga infantojuvenil

Núm. Col. 25977 terrassa@avan.cat

Comparteix aquesta notícia

El neurodesenvolupament és la maduració del nostre sistema nerviós tant anatòmicament com funcionalment, un procés en el qual els primers anys de vida són crucials. És una etapa en la qual les habilitats cognitives, motrius, perceptives o comunicatives i de llenguatge es comencen a desenvolupar esdevenint cada vegada més complexes. El ritme maduratiu de cada infant és diferent, però s’espera que dins de determinades etapes evolutives s’adquireixin certes fites.

Una d’aquestes habilitats és la Teoria de la Ment. Es comença a adquirir al voltant dels quatre anys i és una peça clau per modular la nostra conducta quan ens relacionem amb altres persones o amb l’entorn. En altres paraules, és la capacitat amb la qual atribuïm idees, desitjos o sentiments als altres, podent així canviar la nostra conducta i adaptar-nos en base d’aquest feedback. Com passa en la majoria de les habilitats cognitives humanes, interactuen unes amb les altres. La Teoria de la Ment està relacionada amb la intel·ligència emocional, flexibilitat cognitiva o empatia, entre d’altres.

Però com pot estar tot relacionat?

Sempre vol que les coses siguin d’una manera. No entén que no sempre es pot sortir amb la seva!

Davant d’un conflicte amb una altra persona, avaluem la situació i busquem diferents alternatives d’acció que puguin convenir a totes les persones involucrades (flexibilitat cognitiva) a la vegada que modulem i adaptem les nostres opcions segons com interpretem que afectem les persones que ens envolten (empatia), ja que som conscients que no sempre hem de pensar el mateix o actuar de la mateixa manera.

Hi ha alguns infants, però, pels que no és tan senzill posar-se en les sabates dels altres, saber què estan sentint o pensant només mirant-los la cara o canviar la seva manera d’actuar segons la situació en la qual es trobin. Si coneixeu alguna persona diagnosticada de Trastorn de l’Espectre Autista sabreu que és una habilitat que els costa d’adquirir i sovint poden mostrar una conducta més rígida perquè no entenen què s’espera d’ells si no els ho explicitem o no els agraden els canvis en les seves rutines.

I què podem fer per ajudar-los?

Neurològicament, els nens i nenes diagnosticats amb Trastorn de l’Espectre Autista tenen més dificultats per entendre el món emocional, i per això observem més presència de rituals o rigidesa, ja que així estan més segurs. Com us hem explicat en altres ocasions, el problema no són les dificultats en el desenvolupament, ja que si són detectades de forma precoç i s’hi intervé es poden enfortir i aprendre estratègies compensatòries. Tal com dèiem a l’inici, el cervell canvia gràcies a la seva capacitat plàstica i en l’etapa infantil més que en qualsevol altre. Aprofitem-ho per potenciar el neurodesenvolupament i que es puguin beneficiar al màxim de la intervenció.

Un dels objectius terapèutics amb els infants amb aquestes dificultats és ajudar-los a entendre les emocions o punts de vista d’altres persones i saber que poden ser diferents dels seus.

 Entendre les emocions: Ensenyar als infants que tots tenim emocions i que a vegades són bones i d’altres en poden fer sentir malament i com expressar-ho. Podem fer ús de llibres o aprofitar les situacions del dia a dia per començar a identificar les emocions més comunes i intentar entendre què ens ha portat a sentir-nos així.

• Mantenir rutines i horaris i permetre que s’adaptin a poc a poc als canvis o novetats.

• Entendre que no tothom pensa igual: Jugar a endevinar els pensaments dels altres. Si ho plantegem de manera lúdica segur que serà un èxit i aprofitarem aquest temps per passar una gran estona en família.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Altres notícies que et poden interessar...