La logopèdia i l’ortodòncia

Nena amb somriure d’ortodòncia | Pixabay
NEREA LLAMAS
terrassa@avan.cat
Comparteix aquesta notícia

La intervenció del logopeda en l’odontologia és necessària quan s’observen hàbits poc recomanables, sobretot en els més petits. Alguns d’aquests hàbits són:

• Xuclar-se el dit.
• Bruxisme (prémer la mandíbula).
• Ús del xumet i el biberó en edats tardanes.
• Respiració oral.
• Posició de la llengua avançada en la parla
• Posició de la llengua en repòs inadequada.
• Deglució atípica (posició inapropiada de la llengua en empassar un aliment).
• Alteracions en el llenguatge, veu i ritme de la parla.
• Maloclusions i presencia desviacions en les dents.

A l’AVAN treballem amb infants abans, durant i després de l’ús d’ortodòncia. Les dinàmiques es basen en l’aprenentatge d’exercicis i tècniques miofuncionals, que són exercicis musculars de la llengua i els llavis per tal de contrarestar els efectes de la mala oclusió dental. Començant a treballar abans de la col·locació dels aparells a la boca assegurem que el procés és funcional, progressiu i els resultats tenen una continuïtat en el temps.

Més enllà de les provocades per l’ortodòncia, encara existeixen molts tipus de maloclusions que no es poden prevenir perquè són de tipus hereditaris, en altres casos, la detecció del problema i el tractament precoç poden simplificar el temps i el mètode de tractament que es requereix.

El treball de totes dues especialitats és fonamental per a la rehabilitació de l’aparell bucal en la comunicació. Aquest treball tan específic té com a objectiu l’adopció de posicions adequades per als llavis, boca i llengua. Però també la correcció de dificultats de la pronunciació, mitjançant l’articulació correcta de fonemes i, sobretot, aconseguir una respiració correcta i funcional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Altres notícies que et poden interessar...