Avui dia ens trobem amb molts canvis pel que fa a la societat si mirem només deu o quinze anys enrere. Canvis en la manera d’interactuar amb persones que no encaixen al model que es considera “normal”. Aquests col·lectius són molt diversos: identitat de gènere, models de família, persones en risc d’exclusió social, persones d’altres cultures i parts del món… i també amb les malalties i trastorns. Aquests canvis són molt significatius, ja que pretenen incloure a tots aquests col·lectius dins de la societat a través de llenguatge inclusiu, polítiques inclusives i, sobretot, la visibilització de totes i cadascuna d’aquestes realitats. Avui volem donar èmfasi a la idea que tot i que és un bon inici, no només cal canviar la manera de pensar o les actituds al respecte, sinó que cal que es tradueixin en nous plantejaments.
Ens centrem en el col·lectiu de persones amb discapacitat, en concret en els infants. Segons dades d’UNICEF s’estima que 1 de cada 20 infants menors de 14 anys viu amb algun tipus de discapacitat moderada o greu al món. Segons dades de l’OMS, aquests infants tenen més dificultats per finalitzar els seus estudis, ja que es troben amb barreres significatives que dificulten la seva integració plena en el sistema educatiu.
Posem-hi números; segons dades de l’Institut d’estadística de Catalunya, l’any 2020 hi havia un total de 616.052 persones reconegudes amb algun grau de discapacitat. D’aquestes, 3.374 eren infants en edats compreses entre els 0 i els 4 anys i 27.714 eren infants i joves entre 5 i 15 anys. Aquestes dades reflecteixen que l’atenció a la diversitat i la integració de tots aquests infants i adolescents en tots els àmbits de la societat és una necessitat.
On hem de posar l’atenció?
La identificació, avaluació i desenvolupament de programes orientats als infants i adolescents que requereixen ajuda addicional en el seu desenvolupament educatiu, social, físic i funcional són molt importants. Hi ha una gran varietat de perfils que requereixen adaptacions específiques; disfuncions sensorials o físiques, infants amb dificultats específiques en els aprenentatges o amb diagnòstic d’algun dels trastorns del neurodesenvolupament, com l’autisme, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense.
En la majoria dels casos que hem esmentat anteriorment, observem també dificultats en el context escolar, ja siguin vinculades als aprenentatges reglats com les matemàtiques, lectura i escriptura o en el seu desenvolupament socioemocional. A través del treball conjunt amb la família, la realització d’adaptacions curriculars i l’ensenyament d’estratègies pensades per les seves necessitats és possible millorar el seu dia a dia i potenciar la seva autonomia.
Sovint, però, el primer que ens ve a la ment quan parlem d’atenció a la diversitat són aquells infants i adolescents amb algun dèficit o dificultat. Ens agradaria esmentar a aquells infants i adolescents amb les altes capacitats. Aquest col·lectiu destaca per tenir un rendiment superior a la majoria de processos creatius i productius (Joseph Renzulli). També requereixen una bona identificació, avaluació i creació del perfil cognitiu detallat per tal d’entendre i poder donar una resposta específica en l’àmbit educatiu o d’altres relacionats.
Volem subratllar també la importància d’entendre cada cas des de la seva individualitat. No es tracta de donar la mateixa resposta a tothom, sinó de donar l’atenció que cadascú necessita, en la cerca de la igualtat i la no discriminació. El dia a dia de les persones és un engranatge delicat i complex amb molts agents que hi intervenen. En el cas dels infants i adolescents hi ha moltes persones que influeixen en la seva vida de manera significativa. És per això que és primordial treballar transdisciplinariament i de manera conjunta per compensar els punts dèbils de cada infant i adolescent, al mateix temps que potenciem i motivem aquelles àrees en les quals són excel·lents.
No ens agradaria acabar sense mencionar la importància del benestar emocional en aquesta franja d’edat. Aconseguir que els infants i adolescents tinguin un grup de referència per identificar-se, compartir i desenvolupar-se socialment és fonamental.
Al Petit AVAN creiem en la importància de rebre un servei de qualitat i basat en l’evidència científica posant als infants al centre d’aquesta atenció i tenint en compte els seus interessos i habilitats. Oferim suport a infants i adolescents amb necessitats educatives específiques, trastorns del neurodesenvolupament i malalties d’origen neurològic. També vetllem per la sensibilització i la divulgació i és per aquest motiu que oferim xerrades i tallers.
Si us cal assessorament o voleu fer-nos una consulta en trobareu al carrer Estrella 110, a les xarxes socials i al nostre web.
