Sense lluna és una reflexió sobre l’harmonia i l’equilibri universal a través de la música on les fases lunars representen al·legòricament el cicle de la vida. El muntatge reivindica el moment sense lluna com a bonic i necessari. La foscor simbolitza la introspecció, la reflexió i la calma. Quina emoció ens invaeix quan estem en aquest moment fràgil del Sense lluna?
Un capvespre una noia espera la lluna cantant i tocant els seus instruments per crear l’harmonia de la nit. Quan la música creix, la lluna creix. Quan la música es torna fosca, la lluna s’apaga.