El curs escolar 2024-2025 s’ha tancat al Vallès Occidental amb 24.854 ajuts de menjador concedits, una xifra rècord que representa gairebé el 20% de l’alumnat matriculat a la comarca. D’aquests ajuts, un 58,4% cobreixen la totalitat del cost del servei i el 41,6% són parcials, amb una cobertura del 70% del cost del servei.
Les dades formen part del novè informe anual de l’Observatori del Consell Comarcal, que analitza l’evolució del programa i les característiques socioeducatives de l’alumnat beneficiari. Aquest any, s’han presentat 31.267 sol·licituds, un 1,6% més que el curs anterior. El 79,5% han estat resoltes favorablement i les denegacions han disminuït un 5,6%.
L’augment dels ajuts totals (+8,7%) i la reducció dels parcials (-2,8%) responen als canvis introduïts des del curs 2023-2024, que prioritzen l’accés de l’alumnat més vulnerable. Tot i això, prop d’un 20% de les sol·licituds són rebutjades per superar lleugerament el llindar de renda, en molts casos per menys del 10%, fet que evidencia que el sistema no sempre arriba a famílies en situació de precarietat.
Dues realitats educatives diferenciades
Segons l’informe, dos de cada deu alumnes de la comarca reben algun tipus d’ajut. La incidència varia notablement segons l’etapa educativa: a l’educació infantil de segona etapa és del 28,1%, a la primària del 26,8% i a la secundària cau fins al 6,5%, condicionada per la manca de menjadors a molts instituts.
També hi ha diferències entre els centres públics i concertats. A escala comarcal, la taxa d’incidència és 8,5 punts superior als centres públics (22,6%) respecte als concertats (14,1%), tot i que a la secundària concertada la incidència és més alta per la disponibilitat de menjador.
Desigualtats territorials i segregació escolar
Els municipis amb major taxa d’alumnat beneficiari a infantil i primària són Badia del Vallès (45,4%), Rubí (38%), Montcada i Reixac (34,6%), Sabadell (34,2%) i Terrassa (33,4%). A l’altre extrem, Castellar del Vallès, Sant Quirze, Sant Cugat, Cerdanyola, Viladecavalls i Matadepera registren taxes inferiors al 15%.
L’anàlisi territorial i per tipologia de centre confirma que la xarxa pública acull un alumnat més vulnerable i més divers. Això es tradueix en una major dispersió entre centres públics i en una incidència d’ajuts notablement més alta respecte als concertats. A Terrassa, per exemple, la diferència és de 14 punts (29,5% vs. 15,2%), i a Sabadell de gairebé 11 punts (29,1% vs. 18,4%).
L’informe conclou que aquestes desigualtats reflecteixen la persistència de la segregació escolar per origen socioeconòmic, especialment en municipis amb una àmplia oferta educativa i població nombrosa.
