L’any 2021 van néixer al Vallès Occidental 7.223 nadons vius, segons les dades definitives de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Això representa una disminució del 0,4 per cent respecte el 2020 però si es compara amb el 2019, any previ a la pandèmia, el descens assoleix un 6,2%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2021 és de 7,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, similar al 2020 (7,7 per mil), una de les xifres més baixes en la sèrie històrica comarcal, segons les dades facilitades pel Consell Comarcal del Vallès Occidental.
En el cas de Terrassa, les dades consolidades de l’Idescat assenyalen que el 2021 es van registrar 1.815 naixements, un 1.8 per cent menys que el 2020 (1.849 naixements). Si la dada es compara amb el nivell prepandèmic de 2019, quan es van registrar 2.034 nascuts vius, la disminució assoleix el -10,8 per cent.
En general, el 2021 la majoria de municipis del Vallès Occidental van registrar una disminució de naixements, tant en comparació amb l’any anterior com en relació amb el 2019. La major disminució interanual es va registrar a Ullastrell (-39,1% de naixements) mentre el major creixement va ser a Rellinars (+133.3%), on va haver-hi set naixements, quatre més que el 2020.
Globalment, dotze dels vint-i-tres municipis del Vallès Occidental van registrar l’any 2021 un descens del nombre de naixements, mentre que va augmentar a 10 municipis i a Gallifa es va mantenir igual. Les capitals i els tres grans municipis de la comarca, que concentren la major part de la població, presenten una evolució diferent, igual que els municipis de grandària mitjana. D’aquesta manera, a Sabadell, Sant Cugat, Barberà, Castellar i Santa Perpètua de Mogoda va augmentar la xifra de naixements mentre que va caure a Terrassa, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Quirze.
Les causes del descens
La caiguda en la xifra de naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteix l’impacte del covid-19, però també la tendència de descens de la natalitat de les últimes dècades causat segons els experts per la disminució del nombre de dones en edat reproductiva i per l’evolució de la fecunditat d’aquesta població.
Pel que fa al primer factor, els efectius de dones en les edats més fecundes, de 25 a 39 anys, van augmentar a la comarca en prop de 22.400 persones entre 2000 i 2009. Aquesta evolució va ser resultat
de la presència de les últimes generacions del baby-boom, més nombroses, i els fluxos de migració estrangera. No obstant això, des del 2009 i fins al 2022, l’arribada de cohorts a les edats més fecundes menys nombroses i la davallada en els fluxos d’immigració han provocat una disminució de la població femenina en prop de 32.400 persones.
En el cas del Vallès Occidental, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) es va situar en 1,28 fills per dona l’any 2021, un dels valors més baixos de les dos últimes dècades, mentre que l’edat de les mares en néixer els fills ha seguit endarrerint-se i se situa en 32,7 anys. Aquest model de molt baixa fecunditat està estretament vinculat al retard de l’emancipació econòmica i residencial dels adults més joves, a la tendència a endarrerir la convivència en parella, l’endarreriment de la decisió de tenir fills i l’augment de la infecunditat.
