La setmana passada, el Síndic de Greuges emetia el seu informe anual sobre el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya als municipis de Catalunya i situava a Terrassa al desè lloc. Seguidament, la regidora d’Educació egarenca, Teresa Ciurana, celebrava que la ciutat havia abandonat els primer llocs de la llista de segregació escolar després d’haver ocupat l’encapçalament del rànquing durant anys. Segons l’Ajuntment, Terrassa es coronava com la gran ciutat que més havia reduït la segregació escolar a les aules en els darrers cinc anys amb un índex de 0,4% a Primària i 0,25 a Secundària. La Plataforma d’AMPA/AFA de l’Escola Pública de Terrassa (Pepeta) creu, però, que cal rebaixar el to triomfalista del consistori perquè tot plegat “no s’ajusta a la realitat”. Per què?
Sobre la interpretació de les dades de segregació escolar
“Cal ser curosos amb la lectura de la informació i no magnificar els resultats. L’índex de dissimilitud expressa el volum d’alumnat segregat. En el cas de Terrassa, ha baixat a un 0,4%. Això vol dir que encara hi ha un 40% de l’alumnat de Primària que està segregat. Dit així, sona molt diferent i seguim estant en una posició alta, ja que és gairebé la meitat dels infants. D’altra banda, hi ha un desequilibri entre la segregació de la població urbana (0,29) i l’escolar, és a dir, la realitat dels barris no es reflecteix a les escoles.
Val a recordar que aquest índex no mesura el percentatge d’alumnat vulnerable que hi ha als centres, sinó com d’equilibradament estan distribuïts dos grups (alumnat ordinari i vulnerable) en tota la xarxa educativa. Terrassa no té un 40% d’alumnat vulnerable a Primària, sinó que cal redistribuir-los per garantir que tots els centres tinguin el mateix percentatge d’alumnat estranger i ordinari.”
Sobre la ràtio de 20 alumnes a Infantil 3.
“No ha estat així. Es va aconseguir un acord per sortir a, a Primària, entre pública i privada, amb 20 places per centre. Aquesta sortida es va estendre, a la revisió de preinscripcions, a 22 allà on hi havia més demanda, i en algunes concertades fins a 24 (recordem que, per molts acords que s’assoleixin, la llei protegeix la concertada amb ràtio a 25).
Entre els primers mesos d’aquest curs 22-23, la matrícula viva (alumnat fora de termini) va ser de 600 alumnes que van arribar sobretot a la pública, que és també on es concentra la majoria de l’alumnat vulnerable. Vint-i-sis escoles públiques i concertades de Terrassa començaven el curs amb més de 20 alumnes per I3. Per tant, no s’ajusta a la realitat.”
Queda molta feina per fer.
“És temps de precampanya electoral i l’interès polític queda reflectit en la interpretació de les dades, però queda un llarg camí. A la pública: el Sala i Badrinas segueix en barracots, hi ha escoles encara per renovar i esperant obres i manteniment, mancança extrema de personal d’atenció a necessitats educatives especials (tant en horari lectiu, com al migdia i extraescolars), ajuts públics municipals als extraescolars endarrerits respecte a altres cursos, classes massificades a moltes línies de primària i secundària, falta d’especialistes i aules d’acollida, privatització del temps de migdia (no hi ha integració pedagògica).”
Aposta per l’educació pública.
“Cal que l’Ajuntament aposti per als centres d’educació públics. Trobem a faltar que els nostres polítics surtin a defensar la pública, que inverteixin en màrqueting per promocionar-la. Necessitem un canvi de mirada com a escola inclusiva per a tothom.”
