En el marc de la commemoració del 62è aniversari de les riuades que la ciutat de Terrassa va patir l’any 1962, el consistori vol organitzar un homenatge institucional i ciutadà dirigit a les víctimes d’aquells fets. Entre les accions que es preveuen, destaca la posada en marxa d’uns treballs d’investigació sense precedents que permetran extreure amb profunditat quin va ser l’impacte exacte d’aquell esdeveniment històric, incloent-hi la recerca i identificació d’infants i adults desapareguts, sumat a l’establiment d’un cens que comptabilitzi tant els ferits com els no identificats, dades que avui dia encara es desconeixen amb precisió. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Terrassa té l’objectiu de definir amb aquestes dades un relat col·lectiu de ciutat que reconegui als desapareguts i comparteixi el dol que les seves famílies han digerit al llarg d’aquestes dècades.
Però abans, la proposta haurà de portar-se al Ple municipal per aconseguir el suport de totes les forces polítiques que, si tira endavant, permetrà l’encàrrec d’un estudi al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa per recollir els noms i cognoms d’aquestes persones. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha defensat la necessitat d’oferir una investigació que “afronti les veritats” sobre la riuada que va deixar empremta en la memòria col·lectiva dels ciutadans que van viure aquell 25 de setembre, especialment dels barris més propers a les rieres del Palau i de Les Arenes. La catàstrofe, coneguda com ‘Les Riuades del Vallès’, s’estimen que van causar entre 600 i 1000 morts a la comarca occidental, 300 d’ells egarencs.
A l’espera que el govern local pugui fer realitat el seu full de ruta, l’entitat ‘Niños Desparecidos’ va treballar en el seu moment per recercar, amb els seus propis mitjans, declaracions, testimonis i pistes que poguessin esclarir la situació dels infants desapareguts després de la riuada. Ara, l’Ajuntament vol partir d’aquesta base per establir un procés oficial per recercar-los. Des de l’alcaldia, asseguren que les dades aconseguides es posaran a disposició de les famílies, en cas que ho desitgin, perquè puguin portar a terme els processos legals de reclamació i d’investigació que considerin amb les autoritats competents.
“L’Ajuntament de Terrassa s’hi implicarà a fons no només per complir la llei, sinó per convicció, per estar absolutament al costat de totes les persones i famílies que tinguin algun cas de desaparició d’infants o sospites fundades d’irregularitats de qualsevol tipus”.
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
En aquest sentit, Ballart ha destacat que aquest dispositiu el faran emprats per la Llei 16/2020, de 22 de desembre, de la desaparició forçada de menors a Catalunya, així com per la Llei estatal de Memòria Històrica. D’altra banda, també es vol donar accés, amb la màxima sensibilitat i privacitat, a l’arxiu fotogràfic de víctimes no identificades a tots aquells ciutadans que mostrin un interès legítim i demostrable en el reconeixement de víctimes de les quals se’n va perdre el rastre.
En termes digitals, es crearà un espai divulgatiu públic al web municipal que posarà al dia dels avenços que es produeixin al llarg del projecte, sent la primera pedra en l’establiment d’un nou espai temàtic al Museu de Terrassa a partir de l’any 2025.
